Antiespumants per al tractament d'aigües residuals

L’ús d’aigua és necessari en moltes de les activitats que realitza l’ésser humà i, sovint, en els processos en què s’utilitza s’aboquen inevitablement residus a l’aigua alterant la seva composició dificultant el seu posterior ús o reciclat i contaminant el líquid amb greus conseqüències per a la salut i el medi ambient. El tractament d’aigües residuals consisteix en una sèrie de processos físics, químics i biològics que tenen com a objectiu eliminar els contaminants presents tant en efluents industrials com urbans.

Es distingeixen principalment 3 tipus de tractaments d’aigües residuals: tractament primari o tractament fisicoquímic, tractament secundari o tractament biològic i tractament terciari. Hi ha qui considera un quart tipus de tractament anterior al primari que inclou les etapes preliminars per al correcte processat de l’aigua.

El tractament físic-químic o primari es realitza per reduir els elements suspesos en el líquid mitjançant precipitació o per mitjà d’oxidació química i és d’aplicació comuna en depuració d’aigües d’origen industrial. Entre els mètodes més comuns d’aquest tractament trobem la flotació i la coagulació-floculació. Quan la matèria suspesa en l’aigua té una densitat inferior o igual a la de l’aigua, com olis, greixos o emulsions que no sedimenten, s’aplica el mètode de flotació que consisteix a generar una gran quantitat de bombolles d’aire que desplaçaran els elements suspesos cap a la superfície quedant concentrats i fàcilment extraïbles. Si la mida de les partícules barrejades amb l’aigua és molt petit i no sedimenta o ho fa massa lent, s’utilitza el procés de coagulació-floculació que consisteix a afegir unes substàncies químiques que generen la coagulació de les partícules a remoure afavorint la seva floculació i sedimentació. Altres opcions per eliminar les substàncies nocives de les aigües residuals són la precipitació, l’intercanvi iònic o el tractament amb UV.

El tractament biològic o secundari s’aplica sovint, no necessàriament, després dels tractaments fisicoquímics i realitza l’ús de microorganismes que s’encarreguen de degradar activament la matèria orgànica o contingut biològic perquè els elements a eliminar s’alliberin del medi aquós. Es distingeixen dos processos diferents segons si tractem la matèria basada en oxidants o no, els processos aerobis i els processos anaerobis. En el primer s’incorporen microorganismes aerobis amb l’objectiu d’incrementar el contingut d’oxigen en el líquid per mitjà de regs de superfícies sòlides, agitació i ventilació submergida. En aquest les substàncies biodegradables dissoltes serveixen d’aliment als microorganismes incorporats convertint-se en biomassa de condicions aeròbies, diòxid de carboni i aigua. Seguidament es realitza l’eliminació de compostos de nitrogen de l’aigua que s’està tractant mitjançant la nitrificació i la desnitrificació. La nitrificació utilitza els microorganismes per convertir l’amoni de les aigües residuals en nitrats, la desnitrificació redueix el nitrat a nitrogen permetent que el producte escapament en estat gasós cap a l’atmosfera. En canvi els processos anaerobis, també considerats fermentatius o degradants, es caracteritzen per convertir la matèria orgànica processada en compostos de metà i diòxid de carboni mitjançant bacteris que s’encarreguen de la degradació dels sòlids que arriben fins aquesta etapa. En aquest no hi ha cap compost a força d’oxidants, de manera que les reaccions químiques resultants d’aquests processos alliberen una petita part de l’energia mentre que el restant energètic roman en el compost de metà.

Finalment es realitza el tractament terciari, aquest pot tenir naturalesa fisicoquímica o biològica i per afinar el resultat de la composició de l’efluent i els mètodes aplicats seran molt variables en funció de l’origen i destí de l’aigua a tractar.

En tots els tractaments especificats és comú la formació d’escuma en el líquid tant per l’agitació del medi en processos hidràulics o mecànics així com la ventilació intencionada. Aquesta escuma fora de control pot generar irregularitats en els processos així com danyar la maquinària utilitzada o produir alteracions en els sistemes de depuració biològics augmentant els costos associats i disminuint la productivitat dels processos. Per aquest motiu és necessari incorporar agents auxiliars en els processos coneguts com antiescumants.

Els antiespumants són productes químics que permeten controlar i, si cal, eliminar l’escuma en l’aigua tractada per evitar les conseqüències negatives de la seva aparició o excés en etapes en què no es desitja. Els antiescumants contenen tensioactius que permeten el control la tensió superficial del líquid. Els antiespumants es difonen amb rapidesa en la interfase líquid-gas per desestabilitzar les estructures micelars afavorint el col·lapse de les bombolles.

Els antiespumants per al tractament d’aigües poden ser necessaris en sectors industrials molt diversos. La seva composició i formulació dependrà dels processos als quals es sotmet l’aigua i els tractaments fisicoquímics o biològics utilitzats com agitació o ventilació, reactors biològics, arquetes de control i col·lectors, sistemes de destil·lat i buit etc. La selecció de cada producte químic anirà en funció dels tensioactius presents en l’aigua, de l’enginyeria i de la qualitat de l’aigua requerida.

Concentrol és una empresa química amb llarg recorregut i experiència en múltiples sectors industrials que ha desenvolupat la gamma de antiespumants EMULTROL DFM que inclou solucions dissenyades específicament per al tractament d’aigües residuals en diferents sectors industrials. L’ampli ventall de sectors en què treballa aporten un ampli coneixement de la naturalesa de les aigües i enginyeria dels processos de tractament d’aigües de la majoria d’indústries. D’aquesta manera l’equip tècnic de Concentrol treballa al costat dels experts de cada indústria per conèixer en profunditat els requeriments específics per tal de proveir la solució que millor s’ajusti a les necessitats optimitzant els costos i el resultat desitjat.

La gamma de antiescumants EMULTROL DFM estan formulats sobre la base d’olis minerals, olis vegetals o silicones. Consten amb un percentatge alt de matèria activa sent molt eficaços en el control de l’escuma amb dosificacions molt petites. Es dispersen ràpidament en el medi pel que són eficaços fins i tot aplicats en grans volums d’aigua. El producte aplicat es manté estable a la barreja per la qual cosa no requereix agitació ni se separa un cop aplicat. La seva eficàcia antiespumant i desespumant és aplicable tant en els tractaments fisicoquímics com biològics sent compatibles en un ampli rang de pH. La qualitat dels antiescumants i l’acompanyament tècnic per configurar cada solució segons les particularitats de cada client permeten aconseguir un correcte funcionament de les instal·lacions, optimitzant els processos amb el benefici econòmic que se’n deriva.

L’ampli recorregut i experiència de Concentrol en additius per al tractament d’aigües residuals capaciten la possibilitat d’oferir solucions individualitzades per a cada client a partir d’assajos, estudis i pilotatges en els seus laboratoris. Contacti’ns per a més informació.

Descarregar infogràfic