Les aigües residuals són qualsevol mena d’aigua la qualitat de la qual es veu afectada negativament per influència antropogènica i inclouen les aigües usades, domèstiques, urbanes i els residus líquids industrials o miners eliminats, o les aigües que es van barrejar amb les anteriors (aigües pluvials o naturals). 

Per garantir la salubritat i la sostenibilitat, cal tractar degudament aquestes aigües residuals. Aquest procés consisteix en una sèrie de processos físics, químics i biològics que tenen com a objectiu eliminar els contaminants presents tant en efluents industrials com urbans. 

Dins del tractament d’aigües residuals, es distingeixen 3 tipus principals: tractament primari o tractament fisicoquímic, tractament secundari o tractament biològic i tractament terciari. Hi ha qui considera un quart tipus de tractament anterior al primari que inclou les etapes preliminars per al correcte processament de l’aigua.

 

Tractament físic-químic o primari

Té com a objectiu reduir els elements suspesos en el líquid mitjançant precipitació o amb l’oxidació química. És d’aplicació comuna en depuració d’aigües d’origen industrial. Entre els mètodes més comuns d’aquest tractament trobem la flotació i la coagulació-floculació

Quan la matèria suspesa en l’aigua té una densitat inferior o igual a la de l’aigua, com olis, greixos o emulsions que no sedimenten, s’aplica el mètode de flotació. Consisteix a generar una gran quantitat de bombolles d’aire que desplaçaran els elements suspesos cap a la superfície quedant concentrats i fàcilment extraïbles. 

Si la mida de les partícules barrejades amb l’aigua és molt petita i no sedimenta o ho fa massa lent, s’utilitza el procés de coagulació-floculació, que consisteix a afegir substàncies químiques que generen la coagulació de les partícules a remoure afavorint la seva floculació i sedimentació. 

Altres opcions per eliminar les substàncies nocives de les aigües residuals són la precipitació, l’intercanvi iònic o el tractament amb UV.

Tractament biològic o secundari

S’aplica sovint, però no necessàriament, després dels tractaments fisicoquímics. Realitza l’ús de microorganismes que s’encarreguen de degradar activament la matèria orgànica o contingut biològic perquè els elements a eliminar s’alliberin del medi aquós. Es distingeixen dos processos diferents segons si tractem la matèria basada en oxidants o no, els processos aerobis i els processos anaerobis

En els processos aerobis, s’incorporen microorganismes aerobis amb l’objectiu d’incrementar el contingut d’oxigen en el líquid per mitjà de regs de superfícies sòlides, agitació i ventilació submergida. Les substàncies biodegradables dissoltes serveixen d’aliment als microorganismes incorporats convertint-se en biomassa de condicions aeròbies, diòxid de carboni i aigua. Tot seguit es realitza l’eliminació de compostos de nitrogen de l’aigua que s’està tractant mitjançant la nitrificació i la desnitrificació. La nitrificació utilitza els microorganismes per convertir l’amoni de les aigües residuals en nitrats, la desnitrificació redueix el nitrat a nitrogen permetent que el producte escapi en estat gasós cap a l’atmosfera. 

D’altra banda, els processos anaerobis, també considerats fermentatius o degradants, es caracteritzen per convertir la matèria orgànica processada en compostos de metà i diòxid de carboni mitjançant bacteris que s’encarreguen de la degradació dels sòlids que arriben fins aquesta etapa. En aquest no hi ha cap compost a força d’oxidants, de manera que les reaccions químiques resultants d’aquests processos alliberen una petita part de l’energia mentre que el restant energètic roman en el compost de metà.

 

Tractament terciari

Finalment es realitza el tractament terciari, que pot tenir naturalesa fisicoquímica o biològica. Per afinar el resultat de la composició de l’efluent, els mètodes aplicats seran molt variables en funció de l’origen i destí de l’aigua a tractar.

En tots els tractaments especificats és comú la formació d’escuma en el líquid tant per l’agitació del medi en processos hidràulics o mecànics així com la ventilació intencionada. Aquesta escuma fora de control pot generar irregularitats en els processos així com danyar la maquinària utilitzada o produir alteracions en els sistemes de depuració biològics augmentant els costos associats i disminuint la productivitat dels processos. Per aquest motiu és necessari incorporar agents auxiliars en els processos coneguts com a antiespumants.

Els antiespumants són productes químics que permeten controlar i, si cal, eliminar l’escuma en l’aigua tractada per evitar les conseqüències negatives de la seva aparició o excés en etapes en què no es desitja. Els antiespumants contenen tensioactius que permeten el control la tensió superficial del líquid. Els antiespumants es difonen amb rapidesa en la interfase líquid-gas per desestabilitzar les estructures micelars afavorint el col·lapse de les bombolles.

Els antiespumants per al tractament d’aigües poden ser necessaris en sectors industrials molt diversos. La seva composició i formulació dependrà dels processos als quals se sotmet l’aigua i els tractaments fisicoquímics o biològics utilitzats com agitació o ventilació, reactors biològics, arquetes de control i col·lectors, sistemes de destil·lat i buit, etc. La selecció de cada producte químic anirà en funció dels tensioactius presents en l’aigua, de l’enginyeria i de la qualitat de l’aigua requerida.

Concentrol ha desenvolupat la gamma d’antiespumants EMULTROL DFM, que inclou solucions dissenyades específicament per al tractament d’aigües residuals en diferents sectors industrials. 

Amb dècades d’experiència en un ampli ventall de sectors, Concentrol compta amb un ampli coneixement de la naturalesa de les aigües i enginyeria dels processos de tractament d’aigües de la majoria d’indústries. Gràcies a això, l’equip tècnic de Concentrol treballa juntament amb els experts de cada indústria per conèixer en profunditat els requeriments específics per tal de proveir la solució que millor s’ajusti a les necessitats de cada client, aconseguint així el millor resultat pel millor cost.

La gamma d’antiespumants EMULTROL DFM estan formulats sobre la base d’olis minerals, olis vegetals o silicones. Consten amb un percentatge alt de matèria activa, sent doncs molt eficaços en el control de l’escuma amb dosificacions molt petites. 

S’aconsegueix un òptim funcionament de les instal·lacions i dels processos gràcies a l’acompanyament tècnic, ja que permet configurar una solució segons les particularitats de cada cas, i així obtenir un estalvi econòmic considerable. 

 

Referència Composició % Sòlid Propietats
Emultrol DFM DV-1 T  Antiespumant en emulsió amb contingut del 10% de silicona 15 Molt estable, incloent la dilució amb aigua al 50% (1:1)
Emultrol DFM DV-8 P Antiespumant en emulsió amb contingut del 5% de silicona 8 “Ready-to-use”. Degut a la concentració/dilució, s’incorpora molt ràpidament.
Emultrol DFM DV-25 S Antiespumant concentrat base silicona  25 Precisa de dilució abans d’ús (1:1). 
Emultrol DFM AFO-5 Antiespumant en emulsió en base olis vegetals 22 100% biodegradable. No obtura membranes.
Emultrol DFM OLM-14 Antiespumant base hidrocarburs 100 Olor característic d’hidrocarbur i no obtura membranes.
Emultrol DFM OLM-12  Antiespumant base olis minerals (conté silicona) 100 S’utilitza quan els antiespumants de silicona no fan efecte.
Emultrol DFM CP-20 Antiespumant base silicona 100 S’utilitza en dilució, per fabricar antiespumants al 5-10% de silicona 

L’ampli recorregut en additius de Concentrol i l’experiència en antiespumants per al tractament d’aigües residuals capaciten a l’empresa d’oferir solucions individualitzades per a cada situació, a partir d’estudis, assajos i pilotatges duts a terme als laboratoris Concentrol.