Concentrol analitza les seves solucions en el laboratori per trobar noves vies d’investigació que concloguin en nous productes o aplicacions que puguin satisfer les necessitats dels clients. Recents estudis comparatius han avaluat l’efectivitat a llarg termini de dos dels seus antiespumants per al tractament d’aigües residuals industrials: EMULTROL DFM OLM-12 i EMULTROL DFM PGEV-20.
Els antiespumants són solucions essencials en els processos de depuració d’aigües, ja que permeten controlar la formació excessiva d’espuma. Aquesta pot causar nombroses disfuncions en els sistemes de tractament, com ara problemes de seguretat i higiene, desbordaments, pèrdua d’eficiència dels processos biològics, etc.
L’estudi analitza el comportament dels antiespumants OLM-12 i PGEV-20 en dos medis diferents: una solució aquosa de caseïna al 2% i una de lauriletersulfat al 1%. La caseïna és una proteïna present en nombroses aigües residuals de la indústria alimentària, mentre que el lauriletersulfat és un tensioactiu d’ús comú en detergents i productes de neteja.
La metodologia consisteix a mesclar 200 mL de cada medi amb una dosi d’antiespumant del 0,1% aplicant-hi injecció de gas mitjançant un difusor de gasos. Es va mesurar el volum d’espuma generat cada 30 segons durant 15 minuts. Els resultats obtinguts foren els següents:
Medi de caseïna
Gràfic 1. Es compara el volum d’espuma format el llarg del temps amb diferents antiespumants en medi de caseïna 2%.
Ambdós antiespumants controlaren bé l’espuma durant els primers 5 minuts. Però a partir d’aquest punt el PGEV-20 demostrà un molt millor rendiment, mantenint volums d’espuma considerablement inferiors que l’OLM-12.
Medi de lauriletersulfat
Gràfic 2. Es compara el volum d’espuma format el llarg del temps amb diferents antiespumants en medi de lauriletersulfat 1%.
En aquest cas fou l’OLM-12 el que mostrà major efectivitat, desestabilitzant l’espuma durant més de 5 minuts. El PGEV-20 tingué poca eficàcia, similar a la mostrada per la prova control sense antiespumant.
Els investigadors conclouen que l’OLM-12 té millors prestacions antiespumants en termes generals. No obstant, el PGEV-20 resulta una bona alternativa en medis amb altes concentracions de proteïnes, ja que el seu rendiment és excel·lent en aquest tipus d’aigües residuals.
Aquest estudi evidencia que la selecció de l’antiespumant òptim depèn en gran mesura de les característiques de l’aigua a tractar. La dilatada experiència de Concentrol en múltiples sectors industrials ens permet conèixer en profunditat les singularitats de cada procés i aigua residual.
La correcta elecció i dosificació d’antiespumants específics com els de la gamma EMULTROL DFM és indispensable per a l’òptim funcionament de les plantes de tractament d’aigües. Els recents estudis comparatius demostren que cadascun d’aquests productes químics està dissenyat per a un ús i aplicació determinats, sent la versatilitat d’aquesta línia un valor afegit per a fer front a qualsevol necessitat en el control d’espuma.
A Concentrol innovem amb la química per a tenir un impacte positiu en la societat i el planeta.
