Quan es parla de poliuretà emmotllat es pensa sempre, en primera instància i com a imprescindibles, en isocianats i els seus pre-polímers, poliols èter o èster, motlles, injectors d’alta o baixa pressió, formulacions de poliol, amines, sals metàl·liques, gasificants, etc. De l’ús de desemmotllants es parla poc, fins que s’inicien els assajos en la posada en marxa dels projectes de modelatge.
El desemmotllant no és que sigui necessari, sinó que és imprescindible, ja que no es pot modelar poliuretà sense el seu ús. No solament desemmotlla, com el seu nom indica, sinó que interacciona amb el poliuretà en major o menor grau, per bé o per mal.
Cal tenir en compte l’alt poder d’adhesió que implica un poliuretà, dit d’una altra manera, sense desemmotllant o es parteix la peça adherida a ambdues parts del motlle, fons i tapa, o no es pot obrir el motlle…
Realment aquesta manca de protagonisme dels desemmotllants es deu al desconeixement dels avantatges o problemàtiques que poden esdevenir, depenent del desemmotllant que es triï per a un nou projecte.
Bàsicament, la formulació que es comenta que té un desemmotllant és una cosa similar a: “cera dissolta en solvent” o “cera a l’aigua”, amb esment a la silicona en alguns casos; i poca cosa més. Una cosa així com considerar que el poliuretà sempre és el mateix “isocianat i poliol”. No és que vagin desencaminats, però en tots dos casos és més complex.
Podem considerar que el desemmotllant es retroalimenta de les formulacions de poliuretà cada vegada més sensibles, sent la seva tasca més complexa com també les peces modelades.
Realment quan s’inicien les pre-sèries, comencen tots els involucrats en el desemmotllament, operaris i tècnics, a veure la influència i importància que té el desemmotllant en l’aspecte de la peça produïda, en el rebuig i reparació de peces, i en general en tot el que depèn de la superfície desemmotllada.
Sobre la superfície de la peça s’actua, quant a formació i característiques, també des de la formulació, però podem considerar que les propietats superficials depenen d’aquesta i del que podríem denominar com “interacció amb el desemmotllant”.
De vegades per a bé i altres per a no tan bé, el desemmotllant és en gran part responsable de l’aspecte i propietats de les peces, en tota mena d’escumes de PUR o en PUR compacte sense cel·la interna.
Entre les propietats que podem esmentar en què el desemmotllant es veu involucrat, podem enumerar les següents com a exemple (i no com totes les possibles):
- Seients i respatllers, reposacaps: ha de conferir a la superfície un efecte suavitzant – lliscant per facilitar l’enfundat i posterior muntatge. Porus obert per poder trencar la cèl·lula.
- Insonoritzants per a automòbil: porus obert per absorbir el soroll a l’interior de l’escuma.
- Espuma flexible HR en general: evitar l’aparició de bombolles per defecte d’assecat o excés de temperatura, ambdues possiblement degudes al desemmotllant, si bé la formulació dels components ho poden també ocasionar.
- En espuma flexible de pell integral: acabat de la peça a vista, sense fluxos de material o arrossegaments, acabat més o menys brillant depenent dels requeriments de les peces. Sense cap defecte superficial apreciable, igualtat total en superfície.
- Altres propietats on el desemmotllant i els components poden influir: tacte (suau – aspre), soroll (del seient muntat), pell imitació acabat bossa de plàstic (espuma rígida, procés continu o discontinu, per a la producció de panells sandvitx destinats a l’aïllament tèrmic), lliscant, antilliscant, impermeable (peces de flexible densificat), adhesivable (aplicat a napes calefactores, sensors de moviment, el residu del desemmotllant sobre la peça ha de permetre enganxar un autoadhesiu), etc.
Sense oblidar les característiques fisicoquímiques que els diferencien, entre d’altres.
- Base dissolvent inflamable o combustible, però sempre ATEX.
- Combinacions d’aigua i dissolvent com a vehicle en formulacions d’híbrids 50:50 fins a 70:30 (aigua: solvent), co-solvents amb participació de dissolvent <10% i els base aigua 100%.
Sistemes d’aplicació diversos
- Equips de polvorització sistema air-mix, air-less, aerogràfics, electrostàtics i poden ser robotitzats o no.
Si a tot això sumem els possibles riscos per inflamabilitat, toxicitat, COV (emissió de compostos orgànics volàtils), transport, emmagatzematge, estabilitat i robustesa del producte; i tenim en compte paràmetres addicionals com la brutícia dels motlles en anar treballant, la neteja adequada per a cada tipus de residu que queda en el motlle, possibles al·lèrgies segons materials emprats i sensibilitat dels operaris, i aplicacions en què es requereixi contacte alimentari, podem afirmar que els desemmotllants són productes complexos per la multitud de possibilitats que es disposa a l’hora de formular-los, i la multitud de propietats que s’esperen d’ells
Tenint en compte tots aquests paràmetres, i el sistema de treball de cada client, Concentrol adapta el desemmotllant òptim per a cada línia, mitjançant un disseny de formulacions que cobreixin totes les seves necessitats.
El nostre equip format per responsables Comercials i Tècnics, a més de Tècnics d’Aplicació amb molta experiència acumulada a peu de línia, són la millor garantia d’èxit en la implantació i optimització de desemmotllants a mida per escuma de poliuretà, per a qualsevol client que ho necessiti.
Autor: Joaquim Serra, Director Tècnic.
